'Any Nou Xinès'

A més d'actuar per a caps d'Estat i delegacions de països estrangers que han visitat la regió, ha participat en esdeveniments culturals i artístics importants dins i fora del país. A través de nombroses gires pels cinc continents, ha contribuït activament a la difusió de l'art i de la música tradicionals de la Xina i a l'intercanvi cultural amb la resta del món.

PROGRAMA

1 PART

Melodies de l’Òpera de Pequín
Dies feliços
Orquestra

La cançó del pastor
Solista: Zhang Wenlong, flauta xinesa

Una nit agradable
Cursa de cavalls
Solistes: Lin Min, Dai Fen, Qiu Shaochun, Long Ping
(Conjunt d’erhus, instrument de corda xinès.)

El murmuri de les fulles
La lluna és el meu cor
Solista: Qiu Shaochun
(L’intèrpret utilitza una fulla d’arbre com a instrument de vent.)

La primavera ha arribat al riu Yi
Solista: Lin Yujie
Liunquin, instrument xinès de corda polsada

Joia
Solistes: Cui Shikui, Ji Yang, Liu Dan, Chen Lingdan
(Instruments xinesos de vent i percussió.)

2 part

Melodia de la flor de la prunera xinesa
Alegria de l’ètnia Yi
Solistes: Lin Yujie, Chen Qufei, Lin Niang, Huang Ying, Chen Suying, Wang Xue
(Conjunt d’instruments de corda polsada: liuquin, pipa, zhongruan, guzheng.)

L’estany atrau el fènix daurat
Solista: Chen Shaonuo
Sheng, instrument xinès de vent

El temple Yongquan de la muntanya Shigu
(Música tradicional de la ciutat de Fuzhou.)

Motius de felicitat
Solista: Cui Shikui
Suona, instrument xinès de vent

Alegria
Instants de felicitat
Orquestra

* La durada total del concert és de 85 min, amb una pausa de 15 min.

 Dissabte 13

La dansa del Lleó (wǔshī) és un ball tradicional de la cultura xinesa que consisteix a imitar els moviments d’aquest animal.

Tradicionalment el lleó era manipulat per un sol ballarí, amb la dificultat que suposava fer moure el cap, la mandíbula i els ulls al mateix temps. Actualment són dos ballarins els que fan ballar el lleó.  Les comunitats xineses d'ultramar, però, conserven la dansa del Lleó del sud, amb un sol ballarí, els moviments i els passos de la qual tenen l’origen en el kungfu.

La dansa del Lleó tradicionalment va acompanyada pel so de tambors, platerets i gongs.

Coincidint amb els dies de l'Any Nou lunar xinès, els alumnes de les escoles d'arts marcials de la Xina surten als carrers a saludar amb les seves danses els veïns, els quals reben la visita del lleó col·locant a la porta de casa seva un sobre vermell que conté diners i un enciam. Aquesta tradició simbolitza llarga vida, riquesa i bons auguris per a l'any que comença.

La dansa del Drac 
Les representacions de la dansa del Drac comencen el mateix dia d’Any Nou i acaben quinze dies després amb el Festival dels fanalets, que marca la fi de la celebració de l'Any Nou xinès.

El drac representa la saviesa, el poder i la riquesa, i per això la dansa del Drac és una de les tradicions més arrelades de la cultura xinesa.

Popularment es creu que aquesta dansa espanta els mals esperits i s’emporta la mala sort. Durant la dansa, diversos ballarins fan moure el drac amb pals. Aquests moviments, acompanyats pel so de gongs i tambors, fan l’efecte que el drac balla entre la gent.