Un recorregut per l’escultura catalana feta per dones des de finals del segle XIX i inicis del XX fins a les creadores contemporànies actuals. A través de figures com Pilar Portella o Luisa Granero, i arribant a artistes com Elisa Arimany, Susana Solano i Elena Laverón, explorarem l’evolució de la pràctica escultòrica femenina a Catalunya.

Analitzarem qüestions com l’accés de les dones a la formació artística, la transformació dels espais de treball -del taller domèstic a l’estudi professional, la relació amb la docència, els processos de professionalització i la progressiva incorporació de les escultores a l’espai públic i institucional.

Més enllà de recuperar noms sovint absents es vol reflexionar sobre les continuïtats, els canvis i les aportacions de diverses generacions d’escultores a l’escultura catalana.

A càrrec de la  Dra. Cristina Rodríguez  Samaniego, Universitat de Barcelona.

La Sala d’Exposicions del Govern acull la mostra 'Entre dos mons, camins', organitzada en el marc del festival anual de creació contemporània de Tolosa, Le Nouveau Printemps.
Una passejada entre l’obra de diferents artistes emergents vinculats al territori d’Occitània.

Relats singulars i pràctiques contemporànies diverses que parlen de temes com l’exili i la migració.

Les obres evoquen la imatge dels països deixats enrere, la transmissió entre generacions dels orígens i la connexió amb el sentiment de pertinença.

L’entrada és gratuïta, però cal reserva obligatòria, ja que l’aforament és limitat. Es pot reservar al telèfon +376 880 677 o al correu sala_exposicions@govern.ad 

Visita comentada amb Charline Bony, comissaria de la mostra,  per compartir la conceptualització del projecte i els múltiples relat que emanen.

Es tracta de l’exposició itinerant per commemorar els 90 anys de la publicació del "Diccionari de Medicina"  de Manuel Corachan organitzada per la Societat Catalana del Diccionari de Medicina, DEMCAT, dins de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de les Balears, que treballa juntament amb altres institucions en la tasca de mantenir el lèxic mèdic català i el mateix Diccionari de Medicina, ara virtual. El Diccionari Enciclopèdic de Medicina, hereu directe del Diccionari Corachan, va ser presentat al 13è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana a Andorra la Vella el 1988.

La mostra estarà exposada des del 26 d’agost al 30 de setembre al passadís de la planta -1 de l’hospital. La inauguració oficial serà el 10 de setembre amb una taula rodona.

* Benvinguda, per Meritxell Cosan i Canut, directora general del SAAS.

* L’evolució dels hospitals a Andorra i la història de la llengua, per Oriol Ramis i Juan, metge epidemiòleg, exsecretari de la Societat DEMCAT i primer director de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell.

* El valor del català en l’atenció sanitària: diagnòstic i reptes de futur, per Joana Pena-Tarradelles, sociolingüista, investigadora de la Universitat Pompeu Fabra.

* Cloenda, per Joan Sans i Urgell, director del Departament de Política Lingüística del Govern.

La Sala d’Exposicions del Govern acull la mostra 'Entre dos mons, camins', organitzada en el marc del festival anual de creació contemporània de Tolosa, Le Nouveau Printemps.
Una passejada entre l’obra de diferents artistes emergents vinculats al territori d’Occitània.

Relats singulars i pràctiques contemporànies diverses que parlen de temes com l’exili i la migració.

Les obres evoquen la imatge dels països deixats enrere, la transmissió entre generacions dels orígens i la connexió amb el sentiment de pertinença.

L’entrada és gratuïta, però cal reserva obligatòria, ja que l’aforament és limitat. Es pot reservar al telèfon +376 880 677 o al correu sala_exposicions@govern.ad 

Visita guiada en un recorregut pels grans canvis de l’escultura al llarg del segle XX, des de la ruptura amb la tradició fins a les noves formes d’expressió contemporànies. A través d’una selecció excepcional de quaranta obres, el visitant pot descobrir com artistes de la talla de Pablo Picasso, Meret Oppenheim, Auguste Rodin, Jorge Oteiza, Miquel Barceló i Antonio López van transformar amb audàcia el llenguatge escultòric.

L’exposició proposa un viatge per les avantguardes, l’abstracció, el surrealisme i les noves figuracions, i mostra com l’escultura es va alliberar de les seves limitacions clàssiques per explorar nous materials, formes i significats.

Dones d'Aigua neix dels poemes de la Pilar Giró i de les pinzellades de la Pepa Poch. Un diàleg entre paraula i imatge: la poesia esdevé veu, la pintura cos. La pràctica pictòrica, centrada en el color i el gest, estableix un contrapunt a la paraula poètica i participa activament més enllà de la il·lustració.
Un diàleg construït a partir de la mitologia local de les dones d'aigua, figures femenines que habiten els espais que es situen entre allò íntim i allò col·lectiu, entre allò visible i allò que s'intueix. Dones d’aigua com a presències fluides i múltiples, properes a la manera en què cada persona experimenta la seva pròpia identitat.

Una exposició que convida a perdre's i deixar-se travessar.

Aquest estiu, descobreix una experiència artística on la natura i l'art es fusionen. El Comú d'Encamp us convida a recórrer el camí del Mig, a l'entorn del llac d'Engolasters, per descobrir una instal·lació d'art ambiental sorprenent: "Els guardians del llac".
Una passejada màgica entre 72 rostres d'argila
Mentre camineu pel bosc, veureu com 72 rostres d'argila modelats a mà emergeixen silenciosos i atents dels troncs dels pins. Aquesta instal·lació efímera, el primer projecte a l'aire lliure de l'artista Pilar Montecino, converteix l'entorn natural en un espai on la frontera entre allò viu i l'inert s'esvaeix. Cada màscara és única i ha estat creada amb argila natural barrejada amb elements orgànics com fulles, llavors i fibres.
Inspirada en la llegenda del poble engolit
El misteri envolta aquesta exposició, que pren com a inspiració una de les llegendes del llac d'Engolasters, segons la qual les aigües amagarien una antiga població engolida. L'obra ens convida a pensar que, encara que ningú sàpiga si la població va existir, els arbres ho recorden. Com diu la mateixa artista: "La terra es torna mirada. L’arbre es torna memòria".
L'artista i la seva connexió amb el llac
El projecte neix d'un vincle molt profund. Pilar Montecino va viure sola habitant el llac durant més de deu anys, caminant cada dia pels racons del bosc d'Engolasters. Aquests guardians són, segons l'escultora, presències ancestrals que ella simplement ha volgut revelar, deixant que amb el pas del temps, el vent i la pluja, les peces es transformin lentament i es reintegrin al paisatge. Com expressa el seu manifest: "Han nascut de la terra, i a la terra tornaran".

Pots seguir un petit itinerari amb 3 plafons interpretatius.
Recomanació important: Deixeu-vos guiar pel camí, observeu i escolteu. Per garantir la conservació d'aquest projecte viu, es prega no tocar les obres ni els arbres. Mireu-les i gaudiu-les llargament.
Veniu a Engolasters aquest estiu i descobriu els guardians del bosc!

Es tracta de l’exposició itinerant per commemorar els 90 anys de la publicació del "Diccionari de Medicina"  de Manuel Corachan organitzada per la Societat Catalana del Diccionari de Medicina, DEMCAT, dins de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de les Balears, que treballa juntament amb altres institucions en la tasca de mantenir el lèxic mèdic català i el mateix Diccionari de Medicina, ara virtual. El Diccionari Enciclopèdic de Medicina, hereu directe del Diccionari Corachan, va ser presentat al 13è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana a Andorra la Vella el 1988.

La mostra estarà exposada des del 26 d’agost al 30 de setembre al passadís de la planta -1 de l’hospital. La inauguració oficial serà el 10 de setembre amb una taula rodona.

* Benvinguda, per Meritxell Cosan i Canut, directora general del SAAS.

* L’evolució dels hospitals a Andorra i la història de la llengua, per Oriol Ramis i Juan, metge epidemiòleg, exsecretari de la Societat DEMCAT i primer director de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell.

* El valor del català en l’atenció sanitària: diagnòstic i reptes de futur, per Joana Pena-Tarradelles, sociolingüista, investigadora de la Universitat Pompeu Fabra.

* Cloenda, per Joan Sans i Urgell, director del Departament de Política Lingüística del Govern.

La Sala d’Exposicions del Govern acull la mostra 'Entre dos mons, camins', organitzada en el marc del festival anual de creació contemporània de Tolosa, Le Nouveau Printemps.
Una passejada entre l’obra de diferents artistes emergents vinculats al territori d’Occitània.

Relats singulars i pràctiques contemporànies diverses que parlen de temes com l’exili i la migració.

Les obres evoquen la imatge dels països deixats enrere, la transmissió entre generacions dels orígens i la connexió amb el sentiment de pertinença.

Podeu consultar el programa d'activitats al document adjunt. 

La mostra ofereix un recorregut pels grans canvis de l’escultura al llarg del segle XX, des de la ruptura amb la tradició fins a les noves formes d’expressió contemporànies. A través d’una selecció excepcional de quaranta obres, el visitant pot descobrir com artistes de la talla de Pablo Picasso, Meret Oppenheim, Auguste Rodin, Jorge Oteiza, Miquel Barceló i Antonio López van transformar amb audàcia el llenguatge escultòric.

L’exposició proposa un viatge per les avantguardes, l’abstracció, el surrealisme i les noves figuracions, i mostra com l’escultura es va alliberar de les seves limitacions clàssiques per explorar nous materials, formes i significats.

SEDA I PEDRA és una exposició de l'artista Anna Mangot que posa en relleu el ric patrimoni de l'arquitectura romànica del Principat d'Andorra a través d'una proposta artística singular.

Les obres, realitzades amb la tècnica de pintura sobre seda natural, estableixen un diàleg entre la solidesa, la memòria i l'espiritualitat de la pedra de les capelles romàniques i la delicadesa, la lluminositat i el moviment de la seda.

Una exposició que convida el visitant a redescobrir el patrimoni des d'una mirada contemporània i a reflexionar sobre els contrastos entre allò efímer i allò permanent, entre la suavitat i la fortalesa, entre la seda i la pedra.

En el marc de la commemoració del 50è aniversari del Santuari de Meritxell, aquesta exposició fotogràfica convida a mirar el temple com un espai viu, on arquitectura, religiositat i vida quotidiana es troben. L’obra de Ricard Bofill s’hi presenta com una expressió de fe i, alhora, com un lloc de trobada col·lectiva, estretament vinculat als rituals, a les celebracions i als moments significatius del cicle de la vida.

Mitjançant les formes, la llum i el simbolisme, el recorregut proposa una mirada marcada per la nostàlgia i la memòria, per donar valor al paper del Santuari com a espai de comunitat, emoció i identitat compartida. Amb el pas del temps, aquest espai s’ha obert també a noves mirades i usos, vinculats al turisme cultural, integrant-se de manera natural en el paisatge simbòlic i social del país.

El 21-5-2026 a les 19 h es farà una inauguració oberta al públic.