'Aquí és casa meva'

'Aquí és casa meva'

La celebració lituana de la cançó i la dansa el 2014, en fotografies

Des de fa molts anys, Lituània ha estat anomenada la terra de les cançons. Aquesta inclinació especial de la nació lituana a cantar i la bellesa de les cançons populars que acompanyen tota la vida d’un ésser humà havien estat gravades en les primeres cròniques que parlaven de tribus bàltiques, en els històrics anys dels segles XIX-XX i en les anotacions dels viatgers estrangers i dels heralds dels moviments nacionals.

Van passar molts anys preparant i criant les generacions de cantants de cor per fer que el primer Dia de la cançó tingués lloc a Kaunas, Lituània, el 1924.

Ara aquesta tradició ja té 90 anys. El 2003, fou apreciada i reconeguda al món i es va incloure a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la Unesco.

Aquest festival, de gran importància per a l’estat, reflecteix la capacitat creativa de l’ésser humà i la vitalitat de la cultura. És un fenomen cultural universal nacional, que involucra totes les generacions ‒nens, joves i adults‒ per practicar totes les vessants i gèneres de les arts, i també engloba els grups d’aficionats, professionals i artistes individuals ‒directors, artesans tradicionals, artistes, músics‒ i, per descomptat, el públic.

El programa del festival es compon de les parts següents: el Dia del folklore, dedicat a les cultures tradicionals; la Nit dels conjunts folklòrics, que presenta actuacions acolorides i teatrals de ballarins i cantants; el Dia de la dansa, que ofereix composicions de ball creades per coreògrafs professionals, i el Dia de la cançó, que uneix milers de cantants en un magnífic cor per cantar la música coral lituana de tots els temps.

“Jo vinc d’aquí”, “Aquest és el centre del meu món”, “Aquí és casa meva” són emocions compartides per tots els participants i espectadors de la Celebració de la cançó lituana del 2014, anomenada Aquí és casa meva. L’exposició de fotografies del festival té el mateix títol. El festival va cridar la gent a tornar a la seva llar, amb la seva família i a la nació, a observar el seu propi cel i la terra... Se’n va fer cas? El certamen va atreure més de 37.000 artistes i un nombre encara més important d’espectadors.

Les fotografies en color dels esdeveniments reflecteixen amb sensibilitat la grandiositat del festival i les emocions dels participants individuals. Ningú podria esborrar la impressió de la cançó cantada per una multitud de milers de persones a l’escenari del Vingis Park, la composició de danses, els sons de les orquestres de la nit de Vilna, el respecte pel passat, l’antiga cançó transmesa de generació en generació, el vestit nacional, la terra pròpia, l’esperit de comunitat de la nació que permet sentir-se proper, fort i feliç a casa, a la terra natal.