Nits d'estiu als museus- Església de Santa Eulàlia d'Encamp 2026

Dimarts 11 d'agost del 2026
A les 19h
Església de Santa Eulàlia, Encamp

Afegeix a:

Comparteix a:

+Cultura

Activitat gratuïta

Descobreix els detalls i secrets que sovint passen desapercebuts i deixa’t sorprendre per la seva història i encant Santa Eulàlia és una església que ha estat ampliada en diverses ocasions, tot i això manté una part de la seva arquitectura inicial d’origen romànic. Al segle XII s’afegeix a l’edifici el campanar, de 23 metres d’alçada, el més alt de l’estil romànic-llombard del país. Té 3 pisos i una creu de ferro forjat amb peu de pedra tosca a la coberta. L’església conserva el porxo més antic del Principat d’Andorra, que data del segle XIV.

Al seu costat es troba una caseta anomenada comunidor, plena de simbolisme religiós. Era on se celebrava el consell de comú i es conjuraven les tempestats. El comunidor de Santa Eulàlia és l’únic del país.

Es conserva la planta de l’absis romànic, enderrocat l’any 1924, dins de l’església actual, així com una porxada del segle XIV. A l’interior destaquen la pica baptismal romànica decorada amb arcuacions i flors de lis, tres retaules barrocs dels segles XVII i XVIII i el nou vitrall, obra de l’artista d’Encamp Agustí Rios.
L’església es va reformar un altre cop entres els anys 1988 i 1989, per part del bufet d’arquitectura Mckay, Bohigas i Martorell. La creació d’una plaça que comunica amb l’ampliació de la nau i la ubicació del nou centre parroquial van ser dues de les reformes més importants introduïdes.

Telèfon/adreça de contacte per a inscripcions: Reserva obligatòria al tel. (+376) 611 425 o a casacristo@encamp.ad

Hora: A les 19h

Sala / espai

Església de Santa Eulàlia

L'església parroquial d'Encamp té un dels campanars romànics de torre més bonics d'Andorra. La seva alçada fa que ressalti la seva esbeltesa i realça la decoració de bandes i arcuacions llombardes dels tres pisos de finestres geminades.

Aquesta església també conserva d’època romànica les parets sud, en la que s'obre la porta, i oest. Va ser ampliada i modificada en diverses ocasions, els segles XVII i XVIII i durant els anys 20 de la passada centúria. La darrera reforma, dirigida per l'arquitecte David Mackay i realitzada a finals dels anys 80, ha consistit en l'ampliació de la nau i l'adequació d'espais annexos. L'excavació arqueològica realitzada en el mateix moment permeté deixar visibles els fonaments de l'absis romànic, destruït durant la reforma dels anys 20.

L'interior conserva dos retaules barrocs, dedicats a la Verge del Roser i a Sant Antoni, situats als altars laterals tancats amb reixes de ferro forjat, el retaule major de la mateixa època, dedicat a la Santa titular, així com una pica baptismal romànica de granit i un rodet de campanes.

Adossat a la paret sud podem admirar un porxo, ja documentat el segle XIV, i a la vora d'aquest un comunidor, destinat en èpoques passades a exorcitzar les tempestes.

Ubicació

Veure el mapa

Organitza

Departament de cultura