Nits d'estiu als museus - ONCA Bàsic - Any Europeu del Patrimoni Cultural - 'A ritme de trio'
Dijous 6 de setembre del 2018
A les 20 h
Església de Sant Romà de les Bons, Encamp
Activitat gratuïta
RYTHMIC TRIO
Jordi Gendra, flauta
Efrem Roca, saxos
David Sanz, guitarra
'A ritme de trio'
Joseph Kreutzer (1790-1840)
Trio op. 9 núm. 3 en re major
Allegro - Andante - Rondo allegro
José Lezcano (1960)
Cuban Sketches
Guaracha Nevada - Una Ventana de Estrellas
(Bolero) - Miami - Merengue
Astor Piazzolla (1921-1992)
Libertango
Olivier Bensa (1960)
Grand Tango
Klaus Wusthoff (1922)
Concierto de Samba
Samba Quica - Samba Cubana - Samba
Brazileira
Què es pot esperar d'una conversa entre una guitarra delicada, un saxo potent i una flauta serpentejant? A priori, algun melòman poc avesat podria tenir algun dubte. Que n'és de lluny aquesta combinació tímbrica, comparada amb les formacions “estàndard” que es van consolidar durant el segle XVIII, com el quartet de corda o el trio amb piano. Però res més lluny de la realitat: amb l'eclosió dels concerts de cambra, de caràcter íntim i privat, molts compositors van animar-se a situar la guitarra en el centre de
la sala i a rodejar-la d'altres instruments com la flauta, l'oboè, el violí o la viola, com és el cas de Joseph Kreutzer.
A Rythmic Trio hem substituït la part de violí per un saxo soprano, que té una sonoritat molt propera a l'oboè i, per tant, empasta a la perfecció amb la flauta i la guitarra. Però és al segle XX quan les possibilitats expressives d'un trio d'aquestes característiques arriben al seu punt culminant. I és per això que des de Rythmic Trio us volem proposar una sèrie de peces que, tot i ser de música clàssica, tenen les seves arrels profundament endinsades en la música popular: el tango, la samba, la bossa nova i les danses llatines ballables, com el bolero i la guaracha. En podem dir música crossover, o de fusió, o
clàssica-moderna: en tots els casos es tracta d'una experiència única, que no us deixarà indiferent.
Reserva prèvia obligatòria al telèfon (+376) 844 141.
A les 20 h
És l’edifici més emblemàtic i conegut del conjunt monumental de les Bons. És una església d’origen romànic, de nau única amb absis semicircular orientat vers llevant i d’estil llombard.
L'església romànica-lombarda va ser consagrada el 23 de gener del 1164.
De planta quadrada i absis semicircular, conserva un campanar d'espadanya amb dues campanes de tradició gòtica. Presenta la tradicional orientació de llevant-ponent.
Dins el porxo podrem veure la porta d'entrada original rematada per un arc de mig punt decorat amb dents de serra. Es considera una de les poques mostres d’escultura monumental conservades a Andorra.
A l'interior del temple trobarem decorant els murs i la volta de canó, pintures gòtiques en tons ocres, i a l'absis una reproducció de les pintures murals romàniques que foren arrencades durant els anys 20 del segle passat i transportades al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
També es conserva al mur oest un retaule gòtic de finals del segle XVI amb iconografia de sant Pere que obre la porta del paradís als elegits, mentre que a la banda oposada els condemnats es cremen a les flames de l’infern. També hi ha un Crist en Majestat envoltat pels quatre evangelistes entre altres figures.
Als peus de l’església, per sobre de la porta, es conserva un retaule de tradició gòtica dedicat a la figura de sant Romà d’Antioquia, datat del segle XVI, de l’escola del Mestre de Canillo, que havia estat emplaçat originàriament en el presbiteri tapant les pintures murals romàniques.
El porxo (un afegit de l'any1589) dóna aixopluc a qui puja fins el temple, podent disfrutar d'una màgnifica panoràmica de la vall d'Encamp.
Església de Sant Romà de les Bons
És l’edifici més emblemàtic i conegut del conjunt monumental de les Bons. És una església d’origen romànic, de nau única amb absis semicircular orientat vers llevant i d’estil llombard.
L'església romànica-lombarda va ser consagrada el 23 de gener del 1164.
De planta quadrada i absis semicircular, conserva un campanar d'espadanya amb dues campanes de tradició gòtica. Presenta la tradicional orientació de llevant-ponent.
Dins el porxo podrem veure la porta d'entrada original rematada per un arc de mig punt decorat amb dents de serra. Es considera una de les poques mostres d’escultura monumental conservades a Andorra.
A l'interior del temple trobarem decorant els murs i la volta de canó, pintures gòtiques en tons ocres, i a l'absis una reproducció de les pintures murals romàniques que foren arrencades durant els anys 20 del segle passat i transportades al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
També es conserva al mur oest un retaule gòtic de finals del segle XVI amb iconografia de sant Pere que obre la porta del paradís als elegits, mentre que a la banda oposada els condemnats es cremen a les flames de l’infern. També hi ha un Crist en Majestat envoltat pels quatre evangelistes entre altres figures.
Als peus de l’església, per sobre de la porta, es conserva un retaule de tradició gòtica dedicat a la figura de sant Romà d’Antioquia, datat del segle XVI, de l’escola del Mestre de Canillo, que havia estat emplaçat originàriament en el presbiteri tapant les pintures murals romàniques.
El porxo (un afegit de l'any1589) dóna aixopluc a qui puja fins el temple, podent disfrutar d'una màgnifica panoràmica de la vall d'Encamp.
Govern d'Andorra i Fundació ONCA
ET POT INTERESSAR
Persefone + ONCA · Temporada 2024 de l'Auditori Nacional d'Andorra
04/05/2024
A les 21.30 h
Auditori Nacional d'Andorra, Ordino
COMPRARVisita guiada a l'exposició “La sisena extinció”
28/04/2024
A les 12 h
MW Museu de l'Electricitat, Encamp